1936-2013. Seguirem!

El 19 de juliol de 1936 començava la revolució, l’endemà del cop d’estat feixista que provocà la Guerra Civil. Milers d’homes i dones lluitarien i ho donarien tot per un somni que veien que es feia realitat. En record d’aquella data, quan fa 77 anys dels fets, dues targetes.

nopassaran1

nopassaran2

19 de juliol de 1936. Dels somnis a la realitat.

Aquell va ser el dia. Quan les utopies deixaven de ser somniades a ser tocades. Quan el poble s’autogovernava. Quan tot era de tots. Aquella fita històrica única al món és per molts avui un puntal històric.
Alguns durant dècades han volgut esborrar-nos de la història la dècada dels anys ’30, de cooperativisme, suport mutu, d’auto-organització obrera, d’emancipació social però també nacional. Hi ha qui ho ha fet per substituir-la per la lògica de l’actual estat capitalista i l’actual farsa democràtica, d’altres amb traïdoria decidiren sumar-se a les files del fred que tot ho congela.
Malgrat tot seguim aquí. Orgullosos dels nostres avis i àvies que lluitaren per la Revolució. Conscients com som que tenim encara molt a recuperar i aprendre d’aquells anys. Tot just ara recorrem vells (i bells) camins apoderant-nos del nostre futur i del nostre present. Alguns pensen que descobreixen noves fòrmules, res més lluny de la realitat i d’allò que els nostres avis i àvies ja havien fet.

Avui en que el nostre país es troba en termes socials i nacional en una cruïlla històrica cal recordar també que va ser durant la Revolució del 1936 quan vam assolir unes quotes d’autogovern mai vistes des de l’ocupació borbònica al sud de l’Albera. També assolíem una emancipació social mai coneguda.
Cal avui recordar que el nostre poble, els Països Catalans, mai serà lliure mentre visqui sota el jou del capitalisme i la seva brutalitat i misèria. No serem lliures com a nació fins que no ho siguin els homes i dones que en formen part també.

Que visqui la Revolució!
Que visqui aquest petit poble de la mediterrània ingovernable i d’esperit llibertari!
Seguim i seguirem!

Negres tempestes agiten els aires,
núvols sinistres enceguen l’esguard,
encara que vingui la mort més cruenta,
contra l’adversari haurem de lluitar.
La nostra riquesa és la llibertat
i cal defensar-la amb coratge i valor.
Alça la bandera revolucionària
que sens repòs ens porta al triomf del nostre anhel.
Dempeus tot el poble!
Tots a la lluita!
Esfondrem amb fúria la reacció!
A les barricades!
A les barricades!
Per la victòria de la confederació!